Uns resultats dignes d’unes altres eleccions

“Unes noves eleccions”, ha estat el desig que Pablo Iglesias ha demanat als reis mags del Palau d’Orient, Felipe de Borró i donya Letícia , per a l’any que ara comença. Les passades eleccions del 20 de desembre no van deixar ningú content. Al PP, perquè “nos hemos quedado en un quiero y no puedo”, segons la vicepresidenta Santamaría Magdalena; “ni somos los que estamos ni estamos los que somos”, indica Albert Primo de Rivera, i “hasta aquí hemos llegado”,  assegura Alberto Garzón. Només el líder de Podemos ha tret alguna cosa positiva dels comicis: és l’únic que ha guanyat en vots, en wats i en volts, perquè ha fet un autèntic curtcircuit instituacional, que no ha passat desapercebut per als analistes polítics ni als físics nuclears de l’Institut Tecnològic de Massaxufes.

La Caputxeta Roja de la “Santa Tradición” després de votar  al PP. FOTO: Elena Francis.

Quin  panorama han deixat les eleccions de desembre del 2015? En primer lloc, un bipartidisme quatrípede i circumstancial, el final de la utopia d’Esquerra Unida, la reserva del nacionalisme en dipòsits d’hidrògen i l’èxit de les plataformes En Comú de Galícia, Catalunya i el País Valencià. I tot això, sense que el foc follet d’aquesta nova comèdia de corrala encegue els ulls de la ciutadania, capficada en un recanvi que ens previnga d’un canvi anarroeador.

Sí, fa falta un canvi de veres, i aquest canvi no pot aplicar-se amb uns resultats electorals com els del 20D. Per què? Perquè no hi ha prou a millorar els serveis públics, sinó que s’ha de començar amb un procés constituent que elimine qualsevol forma de monarquia —per injusta, anacrònica, coenta i antidemocràtica—, acabe definitivament amb la corrupció sistèmica, respecte el dret d’autoderterminació dels pobles de l’Estat espanyol, sobretot Catalunya i Euskadi; acabe amb els privilegis i els abusos de l’església catòlica, autèntica rèmora per a un futur de progrés; i es garantisca la justa distribució de la riquesa perquè desaparega l’explotació i les diferències que separen el minúscul cicle de rics amb les àmplies masses de pobres d’aquest país.

Per tant, i si l’autoritat —”militar, por supuesto“, o a tot estirar, economicofinancera, amb el plàcet del Banc Central Europeu, els mercats, l’OTAN, la factoria Disney i la Merkel—, no ho impedeix, a Nadal, torrons i en la pròxima primavera, unes noves eleccions. Els resultats del 20D són dignes d’unes altres eleccions, i com més aviat es convoquen, millor, atés que ja no pot anar pitjor. Al capdavall, ja ho deia Groucho Marx: “He gaudit molt amb aquesta obra de teatre, especialment en el descans”. No sé si témolt a veure amb el que dic, però ací queda això!

Cèsar Borgia

ALEXIS TRIPAS BATEJARÀ AL NOVEMBRE LA CANDIDATURA ENCARA EN COMÚ

El candidat d’Encara en Comú, Ricard Mixto, en un míting a Cocentaina. FOTO: Pakito Xocolater.

L’actual president del Govern grec i líder del partit Txiripa, Alexis Tripas, visitarà València el pròxim mes de novembre per a presentar la nova formació política sorgida de la fusió en fred d’Esquerra Florida, Queremos i els Verds Pistatxo, organitzacions polítiques que compareixeran unides en les eleccions generals dels pròxim 20 de desembre sota el nom genèric d’Encara en Comú (EC) i amb un programa centrifugat que els simpatitzants han anat elaborant pacientment al llarg dels darrers 30 anys, després de diverses baralles, escissions, defeccions i acalorades discussions (això sí, sense que arribara la sang al riu Túria, però sí l’acta de diputad o regidor a un altre partit).

El president de Grècia considera indispensable la unitat popular per contrarrestar el pes d’una dreta que ara abandona el vestit de lagarterana per a disfressar-se de Ciudadanos Anónimos. “No vos en refieu, gens ni miqueta. Rivera és el Primo de Rivera d’avui dia, i la seua  organització és hereva de la Meninge Española”, adverteix el candidat de l’organització Ricard Mixto. “Progressistes units contra tots els malparits”, serà el lema d’Encara en Comú, una formació que no només combatrà la bugada de roba bruta que deixa el Partit Preconciliar (PP)”, sinó la beateria carpetovetònica de l’arquebisbe Cañizares, el Pequeño Monseñor; la riuà de corrupció que han llegat Carlos Fabra, Joan Cotxino, Camps de Golf, Rus i companyia; i els mercats economicofinancers (llevat els del Cabanyal, Central, Abastos i Russafa).

El procés de tria de candidates i candidats d’Encara en Comú ha començat amb les primàries a Esquerra Florida, la força al voltant de la qual rota la nova formació al País Valencià. A l’esmentada plataforma política han anat incorporant-se durant els darrers dies nous valors de la política local, com ara l’al·ludit Ricard Mixto i Glòria Macros, considerats com els símbols de la renovació de l’esquerra. “Acabado el comunismo, practiquemos el mismismo”, espeta la capitana roja Magda Sanç, qui ha decidit convertir-se en la “gran reserva roja” per a un futur, per si de cas. La nova coalició d’esquerres pretén traure el cap al Congrés dels Diputats i, si s’escau, un parell d’escons a València.

EL REI ABDICA PERQUÈ LA FLAUTA LI PICA

D’esquerra a dreta, els reis d’Espanya: Oros, Copes, Bastos i Espasa. FOTO: Perlita de Huelva Usted Mañana.

El rei de totes i cadascuna de les Espanyes (llevant de Catalunya), Phelipepé VI de Bombó i Gràcia, ha anunciat per mitjà d’un tuiter desficiós enviat a l’emissora progressista La Secta, la seua abdicació “a favor del poble, però sense el poble”. “Lliure la corona a la voluntat del Congrés dels Imputats”, ha declarat en la xarxa, després d’encertar les tecles del seu iPhone, regalat pel seu cunyat, Iñaki Furtangarín. Fonts oficioses sospiten que la règia reacció ha estat la causa d’una aposta en el Casino de Benidorm i no en una aposta del virtual Joc de Trons. El popular presentador republicà de la cadena Tele Circo, Jorge Javier Vázquez, amic impersonal de don Philippe, confessà en el programa Sálvame Deluxe a un monjo de Poblet que “ja vaig dir a aquell borinot que no jugara a cap joc, però ell no va fer-ne cas i s’encabotà amb el truc; va perdre la Sarsuela, una germana, la vergonya i la corona. Sabie ben bé el que bevia”.

Només transcendir la notícia, don Phelippe, assessorat pels tres darrers tresorers del PP, a més a més Carlos Floriano, el torero Juan José Padilla, Rodrigo Gato por Liebre, el cardenal emèrit Rocco Valera, Mario Vaquerizo i el cèlebre cantaor, Falete, convocà una roda de premsa sense preguntes en què va posar tres condicions inapel·lables per a fer efectiva la definitiva renúncia al càrrec: No renunciar mai al càrrec, que es convoque un referèndum per inseminació; que el resultat no siga vinculant, perquè la corona ja té prou vincles d’unió amb l’església, la banca suïssa i la confederació empresarial. A més a més, en va afegir una altra condició, de tipus personal: Que Podemos no reclame el lot de capítols de Joc de Trons , que va regalar-li Pablo Iglesias.

Phelippe de Bombó saluda l’afició. FOTO: Belén Esteban González-Pons.

El portaveu de la casa incivil i amic personal de ses majestats, Potxolo Martínez-Bordiu, considera que amb aquesta decisió, la corona s’acosta al poble i demostra, una vegada més, que els seus integrants “son iguales que el resto de los españoles, excepto ante la ley”, i posa com a exemple que la parella reial reben una “pagueta” de l’Estat, igual que qualsevol jubilat i pensionista; viatgen en l’Imserso per estalviar diners a l’erari públic, porten les seues filles a barracons de l’escola pública, fan cua en els centres de salut de la seguretat social, tenen un vehicle impulsat per un motor de quatre burros, en comptes de cavalls, i estiuen en un apartament de 75 m2 en la platja de Cullera. I com a “unos españoles más”, celebren les festes d’anivesari a Burger King-Kong, lògicament.

En el cas improbable que les Corts de Mànigues no accepten les condicions reials, ses majestats don Phelippe i donya Lletuga, molt a pesar seu, evitaran l’abdicació i continuaran suportant el mateix pressupost assignat a la institució que representen, si cal, per omnia secular seculorum. “Si el poble vol, ens hi quedem, i si no vol, no ens anirem perquè per damunt de tot està la voluntat de qui paga, i qui paga mana”, ha dit el monarca, qui afegeix que “Espanya sencera sap el que li convé, i no hi ha cap institució més popular, planera, generosa i democràtica que la corona, si exceptuem el Banc Central Europeu, és clar”. Però això ja són paraules majors. Paraula de déu (“te alabamos, señor conde“).

Karmele Mercante

EL ‘CALORET’ DE LA FLAMA FALLERA

Mònica Otra i Devota en l’ofrena de flors a la maedéu. FOTO: Pakito Xocolatero.

 Les Falles són les festes per activa, per passiva i per antonomàsia. Com a tals, s’han de conservar, sostindre i difondre, perquè creen llocs de treball, asseguren el divertiment, promouen la llengua (la nostra i la dels Rolling Stones) i el seu gaudi pot arribar fins i tot al delirium tremens (el més tremend de tots els deliris) si el reguem amb whisky i coca-cola, gin-tònic o la mare de tots els licors, la cassalla, com va demostrar en la Crida d’enguany madama Bernarda, la bèstia del Caloret, Rita Barbaritat. A més d’això,  les Falles “destapen el tarro de las esencias de l’autèntic caràcter valencià, l’esperit de la valencianía i la fe en la maedéu dels desmamparats (és a dir, els pobres desmamparats que no tenen treball ni subsidi).

Sí, estimades i estimats lectors, les Falles (las Fajas, en espanyol académico cañí) també atien el foc de la passió, inspira el fascino intenso de la coentor i trau el ninot que hi ha en l’autèntic valencià-valencià-blanc-nuclear, degustador dominical de la paella i totalment disposat a “ofrendar nuevas glorias a España”. Estem en Falles. Campe qui puga! Ja és primavera en l’horta de València.

Enguany les Falles tenen algo especial, igual que Sevilla durant la Feria. L’edició d’aquest any ens prepara grates sorpreses, com ara la visita d’un home sant, monsenyor Rocco Valera, qui arriba a València per purificar-se entre flama i carcassa, i per gaudir de l’hospitalitat dels valencians de missal i escapulari. El prelat ha col·laborat amb un poema, publicat en el llibret de falla de plaça de l’arquebisbat, el qual diu el següent:

Sóc ben feliç de ser ací

entre gent hospitalària,

polítics de missa diària

i alcaldesses amb faixí.

M’adrece als parroquians

de la diòcesi valentina

perquè en l’ofrena josefina

no es toquen els ous amb les mans.

Ah, i al capellà que el seu pardal

excedisca de la normal grandària,

li concedisc indulgència plenària

i la glòria celestial.

No té aquesta festa pagana

més noble i sana diversió

que escalfar-se el margalló

amb “el caloret” de la flama.

Visca la festa fallera

disposada a tot servei

ad majorem Gloriam Dei.

Visca la Requión valensiana

i el sacrosanto reino d’Espanya.

 

Quines falles folles fetes foc tindrem! De cine, en cinemascope i technicolor. Seran les falles del canvi, del recanvi i del bescanvi. Les falles transaccionals dedicades a la Gürtel i a Brugal, al transfuguisme i a l’activitat corrupcional. Tindrem noves falleres, amb peinetes de metraquilat, monyos de panolla transgènica i fallers amb faixí multimèdia (això sí, les ulleres per a l’ofrena encara seran Raiban); petards Android i castells de foc artificial tridimensionals.

Rita Barbaritat, futura cap de l’oposició municipal. FOTO: Amparito Roca.

I l’himno? Ai, l’himno, el nostre senyal més identitari, junt amb la irreal senyera, es cantarà en clau de rap i amb veu de llobarro. I les barres de la nostra invicta senyera seran substituïdes per raigs ultravioleta. No podrem evitar, però, els círculos blaveros, els quals es constituiran “para ofrendar nuevas glorias a España i olé” i triaran, en primàries, les candidatures a la presidència de la Junta Central Blavera. Canviarà l’escenari faller, gràcies als nous regidors de l’Ajuntament, Podemos, Guanyemos, Oremos, Volvemos i Cantemos al Amor de los Amores. Fins i tot tindrem una nova presidenta de la Generalitat, Mònica Otra  i Devota i una nova i vella cap de l’oposició municipal, Rita Barbaritat. Amb aquestes dues dames, la festa està garantida. “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà”.

VOLVEMOS, LA NOSTÀLGIA DEL FRANQUISME

Franco imita Loco Mía a ritme de samba sobre una pista de tennis. FOTO: MANOLO EL DEL BOMBO.

Diversos polítics de l’extrema dreta contrita han abandonat el Partit Popular (PP) per a crear una nova formació, Volvemos, amb la qual pretenen recuperar “les senyes d’identitat del franquisme, com ara els principios fundamentales del Movimiento, la pesseta, la presó de Carabanchel, el SEAT 600 i les cançons de Manolo Escobar, però amb un toc de modernitat”, segons explica el seu patrocinador, l’inspector de policia, José Luis Torrente, president circumstancial del sindicat Manos Sucias. S’han afanyat a mostrar l’adhesión inquebrantable al nou projecte el periodista Miguel Ángel Rodríguez el Fatxa, l’exministre Alberto Ruiz Gallardón, el sociòleg Amado Mío de Miguel, les Agustinas de Aragón de la política espanyola, Rita Barbaridad i Alícia Sánchez Gabatxo, així com Jaime Menor Oreja, el periodista play mobil, Federico Jiménez Losantros i l’espectre de Carmen Polo, amb peineta i mantellina.

“No podem suportar més el tufo de traïdoria que desprén l’actual PP, venut al capitalisme europeu. Volvemos es funda per a “construir l’Espanya una, glande y  libre que soñaba José Antonio“, declara Torrente, el braç corrupte de la llei. “S’ha d’actuar,  ja!, per lo civil o per lo militar, per a ofrenar nuevas glorias a España i salvar la pàtria de la pesta atea, el càncer separatista, la confabulación judeo-masónica, la bèstia comunista i la invasió xinesa”, afirma Torrente, qui ha aconseguit que s’hi incorpore el poderosíssim front integrat per la Falange Española Tradicionalista y Azul, la companyia llevantina de seguretat, Prietas las Filas, i la societat cavernària d’excombatents de la Legió Profilàctica Condon. Al País Valencià, la flamant organització criptofranquista estarà presidida per Ferdinando Giner y de las Jons i no es descarta la incorporació els pròxims dies de la imputada Milagrosa Martínez Bordiu i l’alcalde de Xàtiva, Alfonso Ruc, més conegut com el Joselito de la Costera.

El Pequeño Nicolás Franco, cap de l’organització juvenil Chaquetas Azules.

Aquest partit ultra manté lligams ideològics amb el Front Nacional francès, la presidenta del qual, Marianne Perrin Le Pene, està previst que en siga nomenada protectora d’horror. Per a José Luis Torrente, “estira més un pèl de figa de Le Pene que tots els collons dels imputats del PP en les diferents trames de corrupció”. Volvemos, tot i inspirar-se en el partit feixista francés, fa temps que està implantat a l’Estat espanyol, ja que “en realitat, no ens hem anat mai d’ací”, assegura el degenerat líder espanyol. El nou partit vol recuperar la gallina turuleta com a insígnia nacional, així com la lucecita del Pardo, el No-Do, l’himne Cara dura al Sol,  el yugo y las flechas, junt amb el faixí del petit dictador, les melodies de Bernardino y los Serenade, la Sección Femenina, les veròniques de Manolete, el bigot de la Guàrdia Civil i la celebració del 18 de juliol, dia de la mona nacional.

Està previst que la presentació de Volvemos se celebre el pròxim 1 d’abril en l’estadi Santiago Bernabeu, de Madrid. Han confirmat la seua presència el mateix Torrente, el director del diari La Sinrazón, Francisco Maruenda, i una representació del moviment España Empieza a Amanecer junt amb Alessandra Mussolini, néta del líder feixista italià, i el Pequeño Nicolás Franco, secretari general del moviment juvenil Chaquetas Azules. Tancarà l’acte l’alcaldessa de Madrid, Ana Botellón, la dama del Retiro. Durant la presentació, es projectarà la pel·lícula restaurada Franco, ese hombrecito, del director José Luis Sáenz de Buruaga, en què el mateix caudillo hi apareix ballant una samba a ritme de Loco Mía sobre una pista de tennis.

EL PP VOL CREAR PER LLEI UN NOU CONGRÉS DELS IMPUTATS

Grup d’mputats del terç preconciliar a les portes del Congrés. FOTO: Agència Tia Clemència.

El Partit Popular ha presentat una proposició indecent de llei per a modificar el nombre d’escons del parlament espanyol, la representativitat dels diputats i les diputades i fins i tot el nom de la cambra baixa, que passarà a denominar-se Congrés dels Imputats. “Es l’única forma que tenim de conservar la majoria absoluta”, ha confessat l’actual vicepresidenta del Govern, Soraya Sáez de Santamaría, la Pinta i la Niña, en una exclusiva publicada recentment en la revista Interecomania.

L’executiu que presideix Mariano Rajol pretén, amb aquesta nova norma, ampliar fins a 600 el nombre d’imputats. Però, per què aquest nombre de representants? Segons el Tribunal Constructicional, la quantitat es justifica amb la “brillant idea de recuperar una xifra que representa l’època d’esplendor del desenrotllisme franquista i tot un símbol, el SEAT 600, de la nostra identitat com a espanyols, junt amb els collons del bou d’Osborne i el forat del cul del general Millán Astray, fundador de la Legión”, diu Rajol.

 Aquests 600 imputats i imputades seran elegits per insaculació artificial, la mitat pels terços familiar, eclesiàstic preconciliar i empresarial, i l’altra mitat triats entre les persones inscrites com a caps de llista en les diverses candidatures, els noms de les quals seran introduïts en els bombos del sorteig de Nadal de la Loteria Nacional, sotmesos a l’atzar i extrets pel president de l’ONG Manos Negras. El resultat del sorteig serà cantat pels Niños del Colegio de San Ildefonso, de Madrid, i l’acte se celebrarà en un bingo de Vallekas.

Sánchez Martillo, president de la Comuna, i Pablo Iglesias, portaveu d’Apostemos, en una sessió de descontrol. FOTO: Cristo Mejide.

Protesta

El partit Apostemos s’ha afanyat a protestar contra aquesta iniciativa de la dreta en la cadena de TV la Secta, i anuncia una “esmena a la totalitat del text com a pretext per no votar ni el context”, assenyala el secretari de Política Circular del partit de l’anell morat, Íñigo Torrejón de Ardoz, qui indica que “unes eleccions genuïnament democràtiques no poden fer-se com la propaganda del Marlboro, al galop, i encara menys cedir el protagonisme de la ciutadania als Niños de San Ildefonso, perquè el sant patró no estava casat i els niños ja tenen pèls fins i tot en les aixelles”. El dirigent d’Apostemos està         convençut que unes eleccions autènticament democràtiques s’han de fer a braç partit i en zones d’esplai perquè la ciutadania trie la candidatura que vullga, a qui vullga i com vullga”.

Tant el PSOE com l’advocat de Jordi Pujol han expressat el seu suport a la proposta del partit conservador, així com el director del centre taurí  Gitanillo de Triana, de Sevilla, i l’Asociación Nacional de Mujeres Histéricas, presidida per Esperanza Aguirre, la cólera de Dios. Altrament, l’alcalde de Marinaleda, Rafael Sánchez Martillo, considera una cafrada petitburgesa la mesura del PP i amenaça amb ocupar el parlament espanyol i, si cal, desamortitzar els seients per a restituir-los a la Federació Andalusa de Cambrers de Xiringuitos de Platja i a les caixeres de Mercadona, a Utrera. “El parlament és una càrrega que no pot suportar l’Estat, i encara menys si eixe parlament amplia l’aforament com si fóra l’estadi del Betis”, sosté. El líder camperol considera crucial la creació de comunes per a repartir-se d’una manera justa i equitativa les peonades, els diners dels rics i la glòria eterna. Amén.

NAIX A VALÈNCIA UN NOU PARTIT DE DRETES ANOMENAT OREMOS

Abanderada del nou partit polític Oremos, confessional i patriòtic. FOTO: Revista Diocleciana.

L’antic conseller i president del Parlament valencià, Joan Cotxino, ha fundat junt amb l’expresident de la Diputrefacció retrofactària de Castelló, Carlos Cabra, més conegut com El Pelegrí de les Ulleres, un nou partit, el qual ha estat beneït per l’arquebisbe de València, el cardenal Cañete, en representació del sector preconciliar de la Circumferència Episcopal, que l’ha promogut des del confessionari. Tot i que el nom de la nova formació no ha transcendit, fonts uniformades amb sotana i alçacoll han confirmat a Hebdomatr@k que el partit s’anomerà Oremos, i tindrà la seu antisocial a València.

El Pelegrí de les Ulleres ha enviat un comunicat a l’emissora de TV La Secta per a negar rotundament que el nou partit haja nascut per fer la competència al Pepé de Mariano Rajol, com informà el Gran Colloning en el  programa Al rojo vivo o muerto. “Volem convertir-nos en la força decisiva per a la constitució d’un govern de centre-dreta, tirant avall”, afirma el seu fundador. Ara per ara, han rebut el plàcet del Sacre Col·legi Paternalista, l’Associació d’Admiradors Noctàmbuls de la Lluna de València, el Gremi d’Enxufats de la Generalitat, la Confraria de Sequiers de la Vega, la Confederació Nacional d’Espanyaportes, la Societat Filibustera de Polítics Corruptes i el Tribunal del Sant Desfici.

El Pelegrí de les Ulleres saluda l’afició. FOTO: Alain Affelou.

“El nostre objectiu és guanyar les pròximes eleccions, si no és per vots, pels collons”, manifesta Cotxino, qui ha creat un consell assessor en què, a més d’un xinés d’Hong Kong i una monja de clausura de congressos, hi haurà l’exministra Fàtima Banyes, la líder espanyolíssima i olé, Alícia Sanchis Gabatxo i el nanoperiodista Jiménez los Santos. La manca de finançament i la crisi de valors bancaris preocupa els fundadors d’Oremos. No obstant això, el president de la Diputrefacció de València, Ildefonso Rus, s’ha brindat a finançar el partit per baix mà, segons unes declaracions fetes a cau de figa en un puticlub de carretera. “Això ho pague jo!”, ha proferit el Joselito de la Costera. Altrament, el cardenal Rocco Valera, ha confirmat que contribuirà amb una missa concelebrada en el Valle de los Caídos por Dios y por España i diverses ejaculatòries perquè el nou partit “extirpe del suelo nacional, por la señal de la santa cruz, a nuestros enemigos de la Cristiandad y de la Sagrada Unidad de nuestra patria”.

Programa ideològic

Oremos es defineix com un partit nacionalcatolicista, exorcista, paternalista i de centre, salvador d’ànimes en pena i regionalista. El seu ideari polític es basa en l’encíclica Panem et Circensis, però també en els Principios Fundamentales del Meneo Nacional  i el testament de Franco, així com el Celibat de Còrdova i la Regla dels Carmelitas Calzados. Tant Rocco Valera com el Pelegrí de les Ulleres pensen que “los males que sufre España sólo se pueden combatir con la catequesis, un buen reparto de hostias y la Acorazada Brunete”, i senyalen amb el dit índex i la punta del bàcul Esquerra Unida, Podemos, el separatisme català, les feministes, homosexuals, els ateus i Jorge Javier Vázquez com la reencarnació del mal.

Aquest nou partit vol erigir-se com l’autèntica lluminària Led de Trento, martell hidràulic d’hereus i l’espasa làser invicta de Roma. “Venim per mantindre viva la flama que  purifica els pecats del piu i els ninots de falla”, i insisteixen que han creat per primera vegada al País Valencià, “un partido como Dios manda”. Els promotors espirituosos d’Oremos han triat com a himne del partit Como brotes de olivo, com a símbol un cercle escarlata amb forma d’hòstia i es presenten sota la invocació i els efectes de sant Rorro. I de promeses? Els dirigents només n’han fet una: “Nosaltres no som populistes ni demagogs. Prometem el paradís… fiscal”, assegura el president de la nova formació política.

ELS CORRUPTES DEL PAÍS VALENCIÀ DEIXARAN DE ROBAR DOS DIES A LA SETMANA A BENEFICI DE CÀRITAS

Híbrid corrupte de polític i empresari valencià. FOTO: Robin Hood.

Els socis i sòcies del selecte Club de Polítics i Empresaris Corruptes del País Valencià han signat un compromís pel qual es comprometen a deixar d’estafar o robar l’hisenda pública els dies set i vint-i-quatre de cada mes, des de les 10 de la nit fins a les 4 de la vesprada del dia següent, excepte si en eixe període concret de temps es presenta un pelotazo per un import superior a 800.000 euros. En aquest cas, es postposaria el dia de descans a l’endemà. Els diners estalviats dels robatoris o estafes anirien a para a Càritas.

Aquest compromís ha estat proposat, a l’ombra de la façana d’un banc suís, per la imputada Xònia Gastedo i el polifacètic promotor immobiliari, Enric Ortiz Solfa, més conegut en l’hampa del Postiguet com Piu de Ferro, els quals han viatjat fins a Ginebra per a comprar la fórmula del gin-tònic a un xinés mandarí, el nom del qual no ha trascendit a la premsa. En el país helvètic, la parella alacantina s’ha entrevistat amb l’extresorer accidental del PP, Luis Bárdenas, qui resideix a Lausana després que un jutge de l’Audiència Nacional l’haja declarat innocent d’haver furtat vora 30 milions d’euros. “No quería que se perdiera ese dinero y lo puse a buen recaudo en mi cuenta corriente“, va declarar Bércenas en la Zarzuela de Marisco, on el rei de Copes li va imposar recentment la banda sonora de la pel·lícula Coge el dinero y corre, de Woody Allen, i el Toisó d’Or al millor xoriço d’Espanya.

D’altra banda, l’expresident de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zapata, ha aplaudit la iniciativa dels principals corruptes valencians i ha dit que contribuirà a aquesta campanya filantròpica i solidària amb la recaptació de dos nits de la sala de massatges de madamme Bernarda, a València, les xiques de la qual han amenaçat a fer una vaga de bragues baixades i a refusar la depilació de l’engonal durant tres mesos si la regenta del puticlub no les recompensa econòmicament. “No volem contribuir en olor de santedat, sinó que reclamem almenys que se’ns pague la plusvàlua que genera el nostre treball”, declara la portaveu del comitè d’empresa.

SIMAT JA TÉ EL SEU MIRACLE LOCAL

Benedicció amb aigua potable. FOTO: SM.

Cada poble es vana de tindre el seu miracle, que promociona com a una part important de la seua cultura popular, com a referència antropològica o com a un simple reclam turístic. Per exemple, els Corporals de Llutxent —victòria de les tropes cristianes, en 1276, sobre el líder musulmà Al-Azraq, gràcies a unes hòsties consagrades envoltades en un drap amb gotes de sang—; el miracle de la Mare de Déu de Vallivana, que alliberà Morella d’una epidèmia de pesta, o els nombrosos prodigis que protagonitzà el portentós sant Vicent Ferrer, una autèntica figura dels fenòmens paranormals i potser el millor predicador —sempre en valencià— dels regnes hispànics durant els segles XIV i XV.

Fins i tot, els miracles arriben al cançoner popular, com ho demostra el famós romanç Sant Antoni de Gavarda, profusament interpretat pels Pavesos en els anys huitanta del segle passat i per Pep Gimeno Botifarra, en l’actualitat, el començament del qual diu: “Sant Antoni de Gavarda / va fer un miracle a Antella. / Una agüela caigué al riu / i si no la trauen, s’ofega“. També el grup Al Tall va incloure en el seu repertori el Romanç de sant Rorro, un sant figuratiu, la principal virtud del qual era fer el bé o fer miracles, encara que es passava els dies borratxo com un cep. A la comarca de la Safor, li solien cantar: “Beneït sant Rorro, / tingau en la memòria /  tots els borratxos, / i emporteu-vos-els a la glòria“.

Diumenge passat, a Simat, es va fer un miracle de baixa intensitat, però al remat un miracle, durant l’acte de benedicció dels animals, en la festa de sant Antoni. El retor de la localitat, davant la nombrosa afluència de públic i bestioles de tota classe de pelatge i plomatge que van assistir-hi, esgotà l’aigua beneïda que contenia la perola metàl·lica amb la qual esguita els parroquians i les seues mascotes. El capellà s’arromangà la sotana i s’apropà, com aquell qui res, a la fonteta situada sota les grades de l’església, omplí el recipient amb aigua clorada de l’aixeta i va continuar sacsejant a tort i a dret el salpasser. Una beata forastera, que presencià el fenomen, exclamà: “Miracle! L’aigua potable d’aquest poble està beneïda”. I a partir d’ara, l’esmentat sortidor s’anomena “la fonteta del miracle dels animalets”. L’ajuntament estudia incloure’l en la ruta de monuments local que s’han de visitar i, qui vullga, venerar. En temps de crisi, no hi ha cosa millor que el prodigi.

VESTIDES DE BLANC SEMINAL

La comparsa Blanca Neus, de Carnestoltes. FOTO: Mardi Grass

L’església catòdica espanyola rebrà durant el 2015 la miraculosa quantitat de 159, 2 milions d’euros de l’Estat no confessional —i encara sort que no arriba a laic—, una bona part dels quals s’invertiran en deute públic, visites marianes i l’ocupació de monuments públics, com la Mesquita de Còrdova, ja que, segons la jerarquia eclesial, “el cielo no se conquista por consenso, sino por asalto, y a nosostros nos asiste el derecho divino de asaltar terrenos e inmuebles santos, puesto que nuestra es la gestión del reino de los cielos en la tierra, nuestro el poder y la gloria. Amén“. De fet, la mateixa Conferència Espiscopal ha resolt enviar al País Valencià un comando sacerdotal per a registrar al seu nom el Monestir de la Valldigna, el circuit de Xest, el port de Gandia, la Llotja de Mercaders i el trinquet Pelayo, de València, amb justificació apostòlica d’haver-se aparegut, en aquests llocs, la mateixa Verge pura i immaculada del Carnaval.

Dins d’aquesta política abassegadora, hi ha precisament un programa de cristianització i centrifugat de Carnestoltes.  El portaveu de la Conferència episcopal, monsenyor José Manuel Diosdado, ha declarat a una emissora de ràdio que “con  los 159 millones de euros que recibiremos durante 2015 del Estado no confesional, podremos recuperar las carnestolendas para uso y gozo de los buenos cristianos”. La proposta d’un retor del Maestrat d’organitzar botellons en els calvari, amb la finalitat d’atraure públic juvenil, ha estat desestimada pels prelats, els quals estudien la idea d’introduir-se en les Carnestoltes per a recuperar el sentit religiós de la festa.

Cardenal Rocco, de blanc nuclear. FOTO: Al·leluia Dominical.

Una comparsa de bisbes mitrats ha resolt de participar enguany en les Carnestoltes de Pego. La comparsa, anomenada Blanca Neus i els Set Enanitos Corruptes, pretén reconduir aquest tipus de celebracions perquè considera que “resulta massa desenfrenada i descarada, és una temptació per al dimoni, reencarnat en la gent de Podemos, Esquerra Unida, les feministes i els independentistes catalans i, per tant, hem de tornar-la al calor de la sagristia, a la pau del confessionari”, ha manifestat el Mono Prelat, capellà de la comparsa, qui anuncia per watsapp bonificacions en penitències per pecats mortals, a més de bules papals amb imatges de George Clooney i Angelina Jolie, aigua beneita amb unes gotetes de ginebra, condons bleu, escapularis de la sort, hòsties integrals, un CD amb les millors misses de l’any i estampetes de monges contemplatives jugant al bingo en el Casino de Benidorm.

Per donar-li color al drap, la comparsa purpurada ha fitxat un regidor municipal, imputat per prevaricació, amant d’una madame de Cullera, i un canonge reprovat per l’església per pederàstia. També, el Mono Prelat ha declarat que la seua comparsa prepara una espectacular carrossa, en el punt més alt de la qual seurà la reinona arquebisbal, engalanada amb una sotana de cola llarguíssima, confeccionada en una fàbrica tèxtil de Cocentaina amb tela de tul princesa, de color roig púrpura. “Daremos el golpe, y mejor aún que el del 36“, sosté el religiós. Que déu, si n’hi ha, ens agafe confessats.

Roja i radiant va la nóvia. FOTO: Mardi Grass

El lema de la comparsa és “Vestides de blanc seminal, cap a la glòria celestial”, i han triat la Ciutat Fantasma de la Llum i l’Amor, d’Alacant, per a assajar la posada en marxa d’aquesta contrarreforma contra el vici i la lascívia, que comença el dimecres de cendra. El pròxim 14 de abril, dia de Sant Metodi de Tessalònica, patró d’Europa i protector de les castanyeres, la comparsa celebrarà un concert en el Palau de les Corts Valencianes a fi de sufragar despeses per a la croada carnavalesca. Hi actuaran el Cor de Veus Blanques de la Basílica de la Nostra Senyora Alcaldessa de València, el conjunt Almorranes garrapinyaes, que interpretarà l’himne Obrers de dreta; Bajoketa Roc, autors de la marxa cristiana Com a cagalló per séquia; la monja ursulina sor Cristina, famosa per la versió en italià de la cèlebre cançó de Madonna, Like a virgin; i Què volen aquesta gentola, de Maria del Mar Bonet. L’acte clourà amb una jaculatòria resada a capella per l’Associació Diocleciana d’Adoradors Noctàmbuls i la interpretació del pasdoble Chorizos de España, del mestre Alvaro Peres i Pomes, més conegut com El Bigotes. L’entrada serà lliure, de tercer grau, amb ciri i pontifical per als afiliats al Partido Patriarcal (PP), i es pot adquirir en qualsevol caixa d’estalvis participada per l’estat o en les botigues del Conde Inglés.

Miquel Arcàngel