Uns resultats dignes d’unes altres eleccions

180614-corona-felipe-vi

“Unes noves eleccions”, ha estat el desig que Pablo Iglesias ha demanat als reis mags del Palau d’Orient, Felipe de Borró i donya Letícia , per a l’any que ara comença. Les passades eleccions del 20 de desembre no van deixar ningú content. Al PP, perquè “nos hemos quedado en un quiero y no puedo”, segons la vicepresidenta Santamaría Magdalena; “ni somos los que estamos ni estamos los que somos”, indica Albert Primo de Rivera, i “hasta aquí hemos llegado”,  assegura Alberto Garzón. Només el líder de Podemos ha tret alguna cosa positiva dels comicis: és l’únic que ha guanyat en vots, en wats i en volts, perquè ha fet un autèntic curtcircuit instituacional, que no ha passat desapercebut per als analistes polítics ni als físics nuclears de l’Institut Tecnològic de Massaxufes.

FB_IMG_1443041233841-1

La Caputxeta Roja de la “Santa Tradición” després de votar  al PP. FOTO: Elena Francis.

Quin  panorama han deixat les eleccions de desembre del 2015? En primer lloc, un bipartidisme quatrípede i circumstancial, el final de la utopia d’Esquerra Unida, la reserva del nacionalisme en dipòsits d’hidrògen i l’èxit de les plataformes En Comú de Galícia, Catalunya i el País Valencià. I tot això, sense que el foc follet d’aquesta nova comèdia de corrala encegue els ulls de la ciutadania, capficada en un recanvi que ens previnga d’un canvi anarroeador.

Sí, fa falta un canvi de veres, i aquest canvi no pot aplicar-se amb uns resultats electorals com els del 20D. Per què? Perquè no hi ha prou a millorar els serveis públics, sinó que s’ha de començar amb un procés constituent que elimine qualsevol forma de monarquia —per injusta, anacrònica, coenta i antidemocràtica—, acabe definitivament amb la corrupció sistèmica, respecte el dret d’autoderterminació dels pobles de l’Estat espanyol, sobretot Catalunya i Euskadi; acabe amb els privilegis i els abusos de l’església catòlica, autèntica rèmora per a un futur de progrés; i es garantisca la justa distribució de la riquesa perquè desaparega l’explotació i les diferències que separen el minúscul cicle de rics amb les àmplies masses de pobres d’aquest país.

Per tant, i si l’autoritat —”militar, por supuesto“, o a tot estirar, economicofinancera, amb el plàcet del Banc Central Europeu, els mercats, l’OTAN, la factoria Disney i la Merkel—, no ho impedeix, a Nadal, torrons i en la pròxima primavera, unes noves eleccions. Els resultats del 20D són dignes d’unes altres eleccions, i com més aviat es convoquen, millor, atés que ja no pot anar pitjor. Al capdavall, ja ho deia Groucho Marx: “He gaudit molt amb aquesta obra de teatre, especialment en el descans”. No sé si témolt a veure amb el que dic, però ací queda això!

Cèsar Borgia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s