TXIRIPA SACSEJA EL PAÍS VALENCIÀ

TSIPRAS RETRATO

Alexis Tripas, el lleó d’Esparta, líder del partit grec Txiripa. FOTO: Arxiu

Txiripa és el partit (i l’efecte, Podemos i Esquerra Unida). I no es tracta de cap fracking, ni de cap terratrèmol. Txiripa anuncia, com la Coca-Cola, la chispa de la vida. Sí, una espurna que encendrà el País Valencià i que provocarà una pluja de ferro i foc el pròxim 24 de maig, si déu i la Lliga de Fúrmol Professional no hi posen remei. O almenys això pensa la tríada espanyola (i olé) que formen el president del Govern central, Mariano Rajol; la mezzoalcaldessa de València i Favara, Rita Barbaritat; i l’arquebisbe de València i cardenal prevere de sacrosant furor tridentí , monsenyor Antonio Cañete, qui s’ha encomanat a sant Florià, patró dels bombers, per si cal intervenir-hi o fer algun miracle. Torna, doncs, l’Apocalipsi. “L’euro, junt amb la unitat d’Espanya, el bou embolat, la paella i la figa embalsemada d’Agustina d’Aragó, estan en perill de caure en les mans de les hordes roges i bolivarianes”, ha advertit el prelat des d’una fonda del Palmar, on ha anat per a beneir el començament de la temporada de pesca a la molinada.

La por al “dimoni comunista” ha augmentat d’ençà que Alexis Tripas, líder del partit grec Txiripa, ha visitat València, convidat pel Partit Comú Denominador (Esquerra Unida-Podemos), Independentistes de Russafa, Queremos, Vencemos i els Verds Pistatxo, organitzacions polítiques disposades a comparéixer en les pròximes eleccions autonòmiques sota el nom genèric de Junts però no Revolts (JnR), i optar així a prendre per assalt el Palau de la Generalitat i canviar, de dalt a baix, determinats vicis i costums ancestrals del poble valencià (entre altres coses, la corrupció endèmica).

Tripas aposta pel front comú liderat per un Palleter immortal (o fallera de plasma) que isca de la voluntat majoritària de les assembles locals, comarcals i digitals que se celebren pertot arreu. “Una persona, un  vot; un personatge, dos per un”, segons el lema de la nova agrupació electoral. El perfil idoni d’aquest líder emergent el dóna un xirimiter de Massarrojos (l’Horta), amic personal de Tripas, amb el qual va coincidir en un màster d’economia submergida a Bruges fa un lustre.  Uitxo el Tramusser, que així s’anomena el xicot, és fundador del Partit Comú Denominador i ostenta el títol de campió de la Champions Truc, en la darrera edició celebrada a Adzeneta d’Albaida. El seu discurs se centra en “el centrifugat de la bugada que ens ha deixat el Partit Preconciliar (PP)”, entre vestits esguitats de fang de Camps de Golf, calcetins d’especulador immobiliari empastrats amb merda Brugal, sotanes de capellans pedòfils, bragues de madame de puticlub i calçotets de botifler de la Gürtel, branca valenciana.

pablo iglesias (4)

Un membre de la tríada disfressat de progre. FOTO: Agència Xufa.

El crit al cel i els rojos a l’infern

Els representants del moviment mesetari Credo, Orden y Civilización Occidental (el COCO), han posat el crit al cel en assabentar-se’n i han exigit al cap del gabinet ministerial, que ordene xafarrantxo de combat i envie l’Armada Invencible a lluitar contra els elements (rojos, homosexuals i separatistes catalans) que atempten contra la pàtria única e indivisible i desatenen les resolucions del Tribunal Constitucional. D’altra banda, el Sr. Alberto Fabra Cadabra, president de la Generalitat; l’altre Sr. Fabra, més conegut amb el nom d’El Pelegrí de les Ulleres (en l’actualitat, director de l’ONG Chorizos sin Fronteras; el president de la Diputació Floral, Sr. Alfons Ruc, el joselito de la Costera; i la cupletista Marujita Díaz, s’han brindat a “apagar la flama exterminadora, atiada per la Pasionaria des del fons de l’infern, si guanyen les eleccions les hordes roges”, segons publica el diari L’Albufera, de València.

Empresaris valencians del sector de la destrucció (de llocs de treball), el Col·legi de Xoriços Professionals, el Club d’Especuladors Financers i el Gremi de la Coentor han suggerit la idea de desencadenar la pesta borbònica i alliberar l’espectre de la santa Companya, reclosa en una masmorra canvernària del castell de Villena (Alt Vinalopó). Altrament, periodistes del diari electrònic El Retall coincideixen a manifestar que el millor antídote contra la pressumpta victòria de l’España roja, rota, bastarda y atea és invocar en totes les esglésies, bingos i pregàries casolanes de l’Estat espanyol els espectres dels reis alcohòlics, Isabel de Cassalla i Ferran l’Etílic, i del degeneradíssim Francisco Franco Batiato, també conegut com el petit Nicolàs de les dictadures. Els dirigents del Partit Comú Denominador, tanmateix, es troben tranquils i segurs que “el pes del futur caurà del bàndol de l’esquerra, igual que a Grècia”, afirmen Ses Satàniques Majestats, Pablo Garzón i Alberto Iglesias.

EL PP EXPEDIRÀ EL CERTIFICAT DE PURESA VALENCIANA

Rita eufòrica

Rita Barberà saluda l’afició a l’eixida del lavabo de l’Ajuntament de València després d’una mascletà excremental. FOTO: Micalet Garcia.

El govern valencià ha aprovat un avantprojecte de desgavell de senyes d’identitat per mitjà del qual es pretenen consagrar eucarísticament les característiques ètniques i racials que defineixen clarament “l’ADN del valencianisme més valencianista dels autèntics valencians”,  segons ha declarat el conseller de la Desgovernació, Luis de Santamaria la Mayor. És a dir, que a partir d’ara, la Generalitat expedirà el certificat de puresa valenciana o “valencià de pura raça”, en les varietats de “qualitat superior” o “espècie única”.

Amb aquesta norma alegal, el Pepé blinda el “valencià” dels atacs catalanistes i de les agressions comunistes. “El valensiano es la màxima expresión de nuestra Comunidat y, como es nuestro, hasemos con él lo que queremos. Por ejemplo, no hablarlo”, ha manifestat el president del Consell, Alberto Fabra Cadabra. El Consell del PP ha regulat per via anal que no es puga parlar el valencià amb accent català, ni dir català, ni anomenar Catalunya, ni tampoc tocar la xirimita, a fi d’evitar el perill del contagi de l’ebola catalanista-traïdor. “Promosionaremos el valensiano de Requena y Utiel, para entendernos todos y no caer en la tentación de pensar en catalán, amén”, ha dit Santamaría la Mayor. Paraules com “cul”, “florí”, “fusta”, “queixal”, “víctimes del Metro”, “democràcia”, “independència”, “xarxa”, “cultura” o “TV3”, seran proscrites i inscrites en l’Index librorum prohibitorum, de la Irreal Acadèmia de la Llengua Viperina.

Denominació d’origen valencià

L’avantprojecte de llei preveu la creació d’un Consell Observador d’Adoradors Nocturns de l’Origen Valencià, un organisme que vetlarà perquè les senyes d’identitat valenciana no puguen ser afectades per elements incontrolats del catalanisme ulterior i circumfús, com ara la Moixaranga d’Algemesí, la música en valencià, el trinquet Pelayo o els Corporals de Llutxent. Per contra, es donarà suport amb diners i flors naturals a la Irreial Acadèmia de Cultura Valenciana, entitat que nega la unitat de la llengua, l’avortament lliure, el càlcul en el renyó i el sentit comú.

El Consell Observador vol registrar amb el nom de Denominació d’Origen Pur Valencià el bou embolat, les taronges de repom, el “sagrado manto de la Virgen de los Desamparados”, lo Rat Prenyat, la paella valenciana, l’arròs caldós amb fesols i naps, el blau de la senyera, el coet borratxo, la música de l’empastre, la  Casa de los Caramelos, el braç incorrupte de sant Vicent, el Valle de los Caídos (encara que siga a Madrid), les falles folles fetes foc, Paquito el Xocolatero, les bragues de Rita Barberà, el bagul de la Piquer, els collons del Montgó i la Figa de sa Tia.

fabra2b

Carlos Fabra, el pelegrí de les Ulleres. FOTO: Pasqualet de Catí.

El text d’aquesta norma preveu nomenar presidenta de la Irreal Acadèmia de la Llengua Viperina, Rita Barberà, per la seua aportació al vocabulari de les festes falleres; condecorar Esteban González Pont amb el moniato d’Or per la seua burrera, i designar Alfonso Grau, vicealcalde de València, president de l’Acadèmia de la Coentor, per haver popularitzat l’expressió castellana  de xulo de barriada “porque me da la gana”. Cal dir, però, que s’ha suprimit un testicle del capítol quart, per mitjà del qual es distingia l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps de Golf, com a cap de sequier del Tribunal de les Aigües, però l’excap del Consell ha rebutjat l’honor perquè assegurà que  “el vestit em ve gran”.

Joc de trons

Amb l’entrada en furor (uterí o veneri, tant se val) d’aquest Consell Observador, s’enceta un joc de trons que permetrà coronar com a bellea perpètua del bloc de ciment armat l’exalcaldessa d’Alacant, Xònia Castedo, mussa de  Brugal, després d’un duel en el camp de l’horror, davant notari suís, entre dos cavallers de l’Orde de la Rajola; així com batejar l’Inno requional amb el nom més adient d’Ací pague jo. També contempla l’esborrany del projecte de llei la creació dels “Premis Gürtel” al millor xoriço del País Valencià, i declarar ninot indultat el cacic de Castelló, Carlos Fabra, més conegut com el Pelegrí de les Ulleres.

L’esmentat text té 5 títols de preferents (classe bussiness o targeta black and berry) de la banca rescatada, set títols innobiliaris, entre els quals hi ha el de marqués de Carabàs, Sota de Bastos i el Tio de la Porra; vora un miliar de faltes d’ortografia, 36 versicles, dos gin-tònics addicionals i una deposició derogatòria. El títol primer reconeix les senyals de trànsit, la gepa impoluta de la Verge dels Desmamparats, el Corte Inglés, “las carmelitas descalzas”, el Nou d’Octubre (“y el 7 de julio, San Fermín”) i la batalla de flors; el títol segon se centra en els enviaments “a fer la mà” del poble subterràniament valencià, el substrat mongol de la llengua valenciana, la marca hispànica de levante feliz; la fórmula científica per a la clonació de la cabra de la Legión, d’ascendència russafina; i en la processó del Corpus; el títol tercer, reivindica la figura de Sant Antoni de Gavarda, la pesca del llobarro, les partides de truc, la cassalla, el bigot del mestre Serrano i la cotorra del mercat. I els altres tres, cataloguen el grau de valencianisme castellanollevantí (exaltat, bufat i pansit).

MARX INGRESSA EN EL CLUB DE LA COMÈDIA POLÍTICA

groucho-marx-devil2

Groucho fuma un canut a la Moncloaca.

Ahir a migdia, l’espectre del que fóra gran actor nord-americà, Groucho Marx, va ingressar  en el club de la Comèdia Política del desgovern de Madrid  i davant les ànimes en pena que l’integren, i els convidats que van assistir-hi (infanta coca-Cristina, xoriços, imputats i corruptes de tota classe,  monsenyor Rouco Varela i la líder popular Alícia Sánchez Camacho, la ·”mickjagger” del Parlament català), va fer un discurs curt, però ben clar, que finalitzà amb les paraules següents:

“Vinc ací perquè vostés  no sabem com governar un país. És més, no saben ni tan sols què és governar, perquè vostés l’únic que han demostrat fins ara és que no saben fer res… que no els diguen el banquers, els financers i la bèstia de la Merkel. I això cansa, sobretot a les persones que els suporten. Actuen vostés com uns fantasmes. Sí, uns fantasmes que han convertit la política en l’art de buscar problemes, trobar-los, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats”.

El president del Govern, Mariano Rajoll, va intervenir per expulsar Marx, al qual va amenaçar de portar-lo davant el Tribunal Prostitucional per transgressor, antiespanyol, independentista, gay, proabortista, comunista i antisistema. El senyor Marx li va contetar: “Mai oblide una cara, però en el seu cas faré una excepció”. I dit això, es va esvair. La vicepresident del Govern, senyora Soraya Sáenz de Santa Maria, la Pinta i la Niña va demanar els serveis d’un exorcista perquè atenguera el ministre d’Ecomania, Cristóbal Montoro, qui es rebolcà per terra per culpa del que semblava un còlic miserere.

EL PP ES REENCARNA EN LA MATER CORRUPTRIX

rajoy cadaver2

L’autèntic rostre de la corrupció. FOTO: V. Frankenstein.

No només s’ha escampat per tot l’Estat espanyol l’enorme taca corruptora i excremental causada per les pràctiques delictives de nombrosos polítics del PePé i alguns altres del PSOE, sinó que, segons afirma el nostre corresponsal a MajadaHonda Japan  de 750 cc (Madrid), Jorge Javier Blázquez, “el mateix PP és la mare de la corrupció”, i com a tal, ha engendrat autèntics monstres que pul·lulen per despatxos d’empreses, ajuntaments, parlaments autonòmics, oficines bancàries, confessionaris, palaus reials o fins i tot una (in)certa part de la (ad)judicatura a dit (el tribunal constitucional de les aigües fecals). Ningú,  però, pren mesures dràstiques. Ningú acaba  de soterrar el cadàver d’un estat corromput fins al moll dels ossos. Ningú assumeix responsabilitats ni presenta dimissions. És el súmmum del desvergonyiment, de l’emmerdament total i absolut. Com podem assistir impertèrrits a aquest agre alletament de la Mater Popularis Corruptrix? Ja n’hi ha prou!

El PP i la seua factoria governamental (estafal, amb “f” de farts; autonòmica i local) de despropòsits, irregularitats i tràfic de (males)influències, ha estés els tentacles corruptors pertot arreu, infestant les institucions públiques d’autèntica bava putrefacta. Han guanyat en estat de corrupció als mateixos comte Dràcula,  la Mòmia, Freddy Krugger, el tio Fètid dels Addams, la figa embalsamada d’Agustina d’Aragó o el braç incorrupte de Sant Vicent. I, per a acabar-ho d’adobar, han tret de la tomba l’immoral zombi dictatorial, Francisco Franco, pútrid com cap altre cadàver. Sí, el PP fa olor a podrit, a corrupte, a merda, però els seus dirigents no semblen adonar-se’n. És clar, són ja uns cadàvers en fase de descomposició (política, ètica i sociològica). Jo no són un partit. Són una espècie de “santa companya”, un escamot de fantasmes descabestrats amb  molts diners i poca vergonya. Quin fàstic!

LA CERVESA MILLORA L’ACTIVITAT CEREBRAL

????????????????????????????????????????????????????????????????????

Ni don Benito, el metge de capçalera de l’Ossa de Montiel (Castella-La Taka-taka-taka), ho podria dir millor: “A partir de 2.000 litres de cervesa al dia pot millorar l’activitat cerebral”, segons un estudi citat pel The Daily Mail, dels Estats Units d’Amèrica. Uns assajos realitzats per la Universitat d’Orellut (en anglés, Oregon), demostren que un dels ingredients de la cervesa que es troba en el llúpol va millorar la funció cognitiva en uns ratolins, entre els quals hi havia el famós Peris (Pérez, en castellà), de la dent, i també Speedy González, Silvestre i el famós Gat amb Botes francés, als quals encara els dura la ressaca, tot i haver-se pres abans una pastilla d’Omeprazol i una fanecada de cacau torrat.

Els nivells d’eixa substància usats en experiments estaven molt per damunt de la ingestió sobrenatural i del volum l’escuma de la popular beguda no destil·lada, i això va ser possible només amb l’ajuda de suplements (una dotzena de barrils i un tràiler ple d’envasos plens) i d’invocar la Marededeueta i Santa Rita, totes juntes. Per tant, per a assolir nivells semblants de concentració, els sers humans haurien de consumir 2.000 litres de cervesa al dia. Bluf! El ratolí Peris, natural de Quart de Poblet i Mig, va confirmar que el seu cervell tenia una certa activitat després de beure’n vint-i-sis litres i mig miliar de pintes. El metge li va diagnosticar un mal de cap agut, degut a la bufa que va agafar, que ni el Nolotil va poder apaivagar. Tanmateix, el cèlebre roedor ha manifestat que “tornaria a fer la prova, aquesta vegada amb una dotzena de camions cisterna, però sense bombolles i davant d’un notari suís”.

Assabentat el president de la Generalitat d’aquest descobriment científic, ha fet un decret per a crear el Centre de Transfusió de Cervesa de Llevant i una ordre amb la finalitat de crear un cos de voluntàries i voluntaris, els quals estan preparats per a administrar a la població amb trastorns mentals cervesa a manta, en got,  amb un canó, una xeringa, injectada en les galtes del cul, o amb una simple palleta de 9 mm. El dit decret diu taxativament: “No en volem cap que no estiga borratxo, no en volem cap que no estiga bufat”. L’alcaldessa de València, Xita Barberà, s’ha apuntat a aquesta innovació científica i assegura que “jo mateixa provaré de beure 2.000 litres de cervesa d’un glop, i si em queda algun budell per omplir, me’n beure tres mil, i pixaré el Jardín del Túria i, si cal,  després m’espolsaré la carxofa, que a mi no em guanya ningú perquè ningú té més collons que jo, i encara menys uns quants ratolins de merda”.

Cervesa floral

“La cervesa cura, la cervesa no bufa, que és molt més millor que cent gots de xufa”, ha dit el rebesnét del trinqueter de Pelayo, Quiquet el Tramusser, que ara li ha pegat pels jocs florals i la coentor indefinida, estesa per les xarxes socials. Quiquet ha plantat un canyar en el seu xalet de la la platja de Gandia per a explotar el negoci de la cervesa (“Tot explota, o pel cap o per la pota”, que deia l’Ovidi Montllor). “La canya és una font de plaer, / amb propietats medicinals. / En moltíssims hospitals / fan servir-ne amb el goter. / En beuen reis i gent de dreta, / els Sánchez, Rajoy, Cospedal, / a gallet i pel pardal, / i tots els que tiren de veta / porten o no targeta / de la caixa de cabals. / Bevem, doncs, cervesa, redell / putes, beates, retors  / i gent de tots els colors, / que això és bo pel cervell”.

Davant la notícia que ens ha vingut d’Orellut (EUA), ara s’entén per què estan tan espavilats els alemanys i l’Àngela Merkel, per què tenen el cap tan gros i quadrat, i per què presumeixen de cervell. Alemanya és el principal productor (i bevedor) de cervesa d’Europa. Potser superen els 2.000 litres diaris per càpita, almenys a Baviera. Al País Valencià i gran part de la península ibèrica, ens fem canyes, mentre que allà fan servir tancs, panzers, safes i bidons per beure’s el saborós refresc que, a més a més, porta alcohol per a desinfectar. Tot un gran descobriment! Tot un gran pet per a la humanitat!

DE TRAKA EN TRAKA, FINS LA MATR@KA

ART-F918-970-352-452-b

Matraca: Instrument compost de dues o més fustes articulades que, posat en moviment, fa un soroll sec i repetit.
Matraca: Segons el mestre Joan Coromines, el terme podria ser una “paraula onomatopèica, basada en els cruixits d’un vaixell de mercaderies anomenat carraca”. Hi ha matraques molt antigues, la majoria de les quals són d’origen animal, vegetal, mineral i oriental. A la Xina, Índia, Indonèsia i el comú de Putifigari (l’Alguer, Sardenya), o fins i tot en zones del continent africà, se’n fabricaven de molt semblants.

La matraca va ser introduïda a la península ibèrica pel primer califa de Còrdova, Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah, més conegut Abderramansanet III. La paraula matraca ve de l’àrab mitraqa, que significa martell, i de táraq, que significa colpejar. La matraca s’adaptà prou bé a l’Europa medieval i durant un temps aquest instrument va ser molt utilitzat a Alsàcia, Alemanya, les festes eivissenques, bodes i comunions.

La Matr@ka: Revista satírica el primer número de la qual va aparéixer en la xarxa el dia 1 d’octubre del 2014. Aquesta publicació electrònica està adreçada a la gent de tro que vol atiar el foc de les consciències adormides i mantindre la flama de la sàtira i el somriure intel·ligent.

Donar la Matr@ka: Clar i valencià, fer la mà, tocar els collons o els ovaris, fer la guitza, enviar algú on brama la tonyina, eixir un furóncol al cul d’un botifler, fer de martell de corruptes, compartir aquesta revista electrònica, anar contra el govern.

HA NASCUT UNA ESTRELA

Carmeta la Flaca, mussa de La Matr@ka. Foto: MENAIX A FLAIX.

Carmeta la Flaca, mussa de La Matr@ka. Foto: MENAIX A FLAIX.

Avui, dia 1 d’octubre del 2014, el Govern provisional de la II República va aprovar el dret al vot de les dones. Precisament ara, 83 anys més tard, es produeix una fita en la història local de Simat de la Valldigna: naix la revista satírica La Matr@ka, òrgan d’expressió electrònica per a gent de tro i discurs incendiari, anticlerical confessa, de laïcitat desficiosa, epigàstrica, transgressora, turiferària, instigadora i republicana, elabadora per amants de la provocació kropotkiana i l’agitació marxista (sobretot, de Groucho, i un poc de Carles), valencianistes de filiació i estrela roja, quatribarrats, sarcàstics, encomiàstics, perifràstics i transfusterians de comunisme llibertari, antifeixistes militants, edetans i contestans, maulets de l’Arc Iris, gent lliurepensadora, sans-culottes de webs i blogs, boltxevics de saló i pirates de xarxa i graella, hereus de béns antifernals, pobres de solemnitat, anarquistes nus, damnats de la terra i veus que clamen al desert, tiris i troians, desclassats i desclassades,  …Entre tothom, esperem fer-ne una, i de ben grossa.

Benvingudes, persones curioses, a aquesta revista electrònica i pixelada, de tradició satírica, urticant, noctàmbula, incendiària i revolucionària, de corbella i martell, foc i fum, dolçaina i tabalet. A partir d’avui, i de manera espontània i imaginativa, vindrem per donar-vos La Matr@ka, filla de la revolució, d’aquest temps i aquest país. Més no vos podem donar, i qui no pot donar més del que té, no pot donar pel cul, que per a això ja està el govern (local, autonòmic, estatal, comunitari i imperial). L’equip d’autogestió (contra tota direcció).